Molt recomanable

Claudi Mans. La truita Cremada. 24 lliçons de química. editat pel Col·legi oficial de químics de Barcelona.

Respon preguntes tals com perquè les truites s'enganxen en algunes paelles i no en altres, quina és la millor manera de refredar l'arròs bullit, si podem fer glaçons salats o quina és la menra més científica de lligar (a aquest encara no he arribat, però promet...). En fi, la química en context... és això possible??? sí!!!!

Llàstima que no sigui de biologia...

Borsa d'interins

EEEEEPPPPPPP!

Us deixo una adreça que ha d'Anar a "favoritos": és per saber com apuntar-se a la borsa d'interins per fer substitucions el curs 2006-2007, per si us interessa.

Com veieu, sembla que encara no han obert les convocatòries, per què diu que seran del 17 de juliol al 8 d'agost!!!!!
MOLT DE COMPTE PER QUÈ NO DEIXEN GAIRE TEMPS PER FER PAPERASSA I COINCIDEIX AMB LES VACANCES!!!

http://www.gencat.net/educacio/profe/borsa.htm


Suposo que no m'he equivocat i que es tracta realment d'aquesta, la borsa per apuntar-se...Si algú té alguna dada més sisplau que ho expliqui en el blog...

Ni pintiparat l'últim article d'A P-R

PATENTE DE CORSO
Un héroe de nuestro tiempo
ARTURO PÉREZ-REVERTE El Semanal 25 de junio de 2006

Ahí sigue, el tío. Aún no se ha vuelto un mercenario de la tiza, de esos que entran en el aula como quien ficha donde ni le va ni le viene. Tal vez porque todavía es joven, o porque es optimista, o porque tuvo un profesor que alentó su amor por las letras y la Historia, cree que siempre hay justos que merecen salvarse aunque llueva pedrisco rojo sobre Sodoma. Por eso, cada día, pese a todo, sigue vistiéndose para ir a sus clases de Geografía e Historia en el instituto con la misma decisión con la que sus admirados héroes, los que descubrió en los libros entre versos de la Ilíada, se ponían la broncínea loriga y el tremolante casco, antes de pelear por una mujer o por una ciudad bajo las murallas de Troya. Dicho en tres palabras: todavía tiene fe.Aún no ha llegado a despreciarlos: sabe que la mayor parte son buenos chicos, con ganas de agradar y de jugar. Tienen unas faltas de ortografía y una pobreza de expresión oral y escrita estremecedoras, y también una escalofriante falta de educación familiar. Sin embargo, merecen que se luche por ellos. Está seguro de eso, aunque algunos sean bárbaros rematados, aunque los padres hayan perdido todo respeto a los profesores, a sus hijos y a sí mismos. «Voy a tener que plantearme quitarle de su habitación la play-station y la tele», le comentaba una madre hace pocas semanas. Dispuesta, al fin, tras decirle por enésima vez que lo de su hijo estaba en un callejón sin salida, a plantearse el asunto. La buena señora. Preocupada por su niño, claro. Desasosegada, incluso. Faltaría más. La ejemplar ciudadana.Pero, como digo, no los desprecia. Lo conmueven todavía sus expresiones cada vez que les explica algo y comprenden, y se dan con el codo unos a otros, y piden a los alborotadores que dejen al profesor acabar lo que está contando. Lo hacen estremecerse de júbilo las miradas de inteligencia que cambian entre ellos cuando algo, un hecho, un personaje, llama de veras su atención. Entonces se vuelven lo que son todavía: maravillosamente apasionados, generosos, ávidos de saber y de transmitir lo que saben a los demás.En ocasiones, claro, se le cae el alma a los pies. El «a ver qué hacemos todo el día con él en casa», como única reacción de unos padres ante la expulsión de su hijo por vandalismo. Por suerte, a él nunca se le ha encarado un chico, ni amenazado con darle un par de hostias, ni se las han dado, el alumno o los padres, como a otros compañeros. Tampoco ha leído todavía el texto de la nueva ley de Educación, pero tiene la certeza de que los alumnos que no abran un libro seguirán siendo tratados exactamente igual que los que se esfuercen, a fin de que las ministras correspondientes, o quien se tercie, puedan afirmar imperturbables que lo del informe Pisa no tiene importancia, y que pese a los alarmistas y a los agoreros, los escolares españoles saben hacer perfectamente la O con un canuto. Mucho mejor, incluso, que los desgraciados de Portugal y Grecia, que están todavía peor. Etcétera.Y sin embargo, cuando siente la tentación de presentarse en el ministerio o en la consejería correspondiente con una escopeta y una caja de postas –«Hola, buenas, aquí les traigo una reforma educativa del calibre doce»–, se consuela pensando en lo que sí consigue. Y entonces recuerda la expresión de sus alumnos cuando les explica cómo Howard Carter entró, emocionado, con una vela en la cámara funeraria de la tumba de Tutankhamon; o cómo unos valientes monjes robaron a los chinos el secreto de la seda; o cómo vendieron caras sus vidas los trescientos espartanos de las Térmópilas, fieles a su patria y a sus leyes; o cómo un impresor alemán y un juego de letras móviles cambiaron la historia de la Humanidad; o cómo unos baturros testarudos, con una bota de vino y una guitarra, tuvieron en jaque a las puertas de su ciudad, peleando casa por casa, al más grande e inmortal ejército que se paseó por el suelo de Europa. Y así, después de contarles todo eso, de hacer que lo relacionen con las películas que han visto, la música que escuchan y la televisión que ven, considera una victoria cada vez que los oye discutir entre ellos, desarrollar ideas, situaciones que él, con paciente habilidad, como un cazador antiguo que arme su trampa con astucia infinita, ha ido disponiendo a su paso. Entonces se siente bien, orgulloso de su trabajo y de sus alumnos, y se mira en el espejo por la noche, al lavarse los dientes, pensando que tal vez merezca la pena.

Punt de vista

Éste ha sido mi último curso. Me acabo de jubilar después de cerca de 40 años dedicado a la enseñanza. A pesar de la poca consideración que mi profesión ha tenido, económica y socialmente, acabo con la misma ilusión con la que comencé. E igualmente convencido de la trascendencia de la tarea de educar. Sólo me duele un poco el comprobar la menor eficacia que ésta ha tenido estos últimos años. ¿Cuáles han sido las causas? Ni la mentalidad hedonista que abomina de cualquier tipo de sacrificio, ni la permisividad de los padres que satisfacen todos los caprichos de los hijos, ni los planes de estudios que se fundamentan en una visión lúdica de la educación, ni las políticas educativas con pretensiones de progresismo que priman el uniformismo sobre la búsqueda de la excelencia, han favorecido en absoluto la cultura del esfuerzo, imprescindible en cualquier proceso personal de mejora como es la educación.
Pienso que personalmente he hecho todo lo que he podido, aunque quizá los resultados no se vean demasiado a corto plazo. Lo mismo que otros muchísimos educadores. Espero que los que vengan detrás luchen por superar estas dificultades y no se desanimen, pues a pesar de todos los pesares, ¡ha valido y continúa valiendo la pena.

Recomanable llegir la secció d'opinió de ElPaís d'ahir, on surt aquesta carta però també un parell d'articles sobre educació per la ciutadania.

Gollum doctor

Per si no ho coneixieu...ens ho vam passar en una de les xerrades....Genial, tothom està igual....XDDDD

http://www.youtube.com/watch?v=gnq3ekkSxOw&search=tesis

Jornades Doctorials

Com ho havia promés faig 5 cèntims de resum de los Jornades Doctorials. Acabo de tornar i encara no estic amb els dos peus a terra però buenu. Al final no em van sotmetre al mètode Gronholm ni res semblant, ha sigut molt divertit i recomanable. Hi ha moltes coses per explicar o sigui que a veure si vaig per parts (però faré un resum molt resumit eh?).

Dia 1

Sempre és dur arribar a un lloc on has de compartir habitació i no saps amb quí, i a més no coneixes a ningú. Es va seure al bus un tio que conec de vista de bio i resulta que és el típic autista que de seguida es posa els walkmans. I de companya d'habitació em toca la típica doctoranda en robòtica supercallada amb pinta de no tenir nòvio ni sortir gaire...Però vaja, bé. Això em va evitar les converses d'habitació fins a les 1000, per què ja va haver prou gresca.

Primer ens van organitzar en grups multidisciplinars de 12 persones: 2 biòlogues, 1 bioquímic, 1 químic, 1 historiador de l'art, 1 historiadora "rojo-feminista-reivindicativa" (la mooooonda), 1 historiador , 1 física....De totes les universitats de Catalunya i d'altres països: hi havia 1 rumana, 1 argentí amb pinta de peruà i 1 colombiana, juntament amb la psicòloga monitora de grup que era veneçolana (i que xerrava la tia que no vegis...).
Vaja, una diversitat prometedora.

Ens van portar al bosc a fer jocs de cohesió grupal, que realmente van funcionar molt bé i van ser molt divertits...Un era una mena de buscamines, un altre era d'encertar enigmes i fer una prova física i el millor era un de passar a la gent a través de forats de teranyina i ens havíem d'aixecar per pes els uns als altres...Per trencar el gel era fantàstic. :D

Després en les conferències plenàries ens explicaven una mica la problemàtica de les sortides laborals dels doctors, en part provocada per les actuacions de les administracions, per la situació del país, de les universitats i per l'actitud dels propis doctors, que sovint no pensen en res més que en continuar la investigació acadèmica com si fos la única carrera digna del món. Al principi hi havia indignació i queixes per què els becaris de la gene anaven obligats, i la gent d'humanitats sobretot estava que trinava per què l'enfocament de les xerrades era més aviat tecnològic i ells estaven "marginats" tota la estona. Hi havia una noia que era filòloga romànica medievalista que era la monda, es va fer famosa per les seves diatribes i reivindicacions en pro de les maltractades humanitats....però fins i tot a ella li van agradar molt les jornades!!! Era un xou tot plegat.

Dia 2

El dia més estressant...Haviem de dissenyar un producte innovador i crear la campanya de promoció i l'estudi de mercat en un dia....mare de deu quin circ de dia!!! Vam pensar en un saponificador que convertís l'oli de cuina reciclat en sabó....En fi: a mig projecte vam descobrir que hi havia 2 prototips ja creats al món i a sobre un altre grup ens havia trepitjat la idea!!! Total que en les presentacions la cosa va acabar en un concurs de a veure quin grup feia més circ i deia més parides en la presentació. El "descojone" era absolut....Sorprenentment el jurat (que era gent seriosa, peces gordos de la gene i tal!) s'ho va pendre molt bé....Per que us asseguro que la cosa era demencial, a mig camí entre homo zapping i la teletienda. No vam guanyar, és clar, el nostre era el pitjor projecte, però com a mínim vam passar a la història com el primer grup de les doctorials que havíem coincidit en presentar el mateix projecte. El Robot-oil va donar peu a moltes conyes... Quin circ de dia, vam acabar a les mil...

Dia 3-4

Més relaxats, han sigut dies estil "Diario de Patricia" on venien empreses i emprenedors a explicar consells, recomonacions i experiències sobre el món de les empreses, la integració dels doctors en les empreses i les experiències de doctors que no havien seguit la via "acadèmica". De docència no es va parlar gens...I bueno, una quantitat de circ, debats ètics i reivindicacions dels humanistes impressionants, per què la majoria de les empreses innovadores que es creen són de noves tecnologies...I bueno, la casuística dels becaris de tot tipus et fa entendre que sempre hi ha algú pitjor que tú... :/

A la nit? cerveses, converses i gresca, molta gresca, sobre tot la última nit. Mare meva quines tajas que es veien!La gent del meu grup era estupenda, hem fet contactes i amistats i sempre hi ha dades i consells de les xerrades que són de profit. I vam menjar com porcs. Menjar , menjar i menjar, i tornar a menjar, ens tractaven a cos de rei. Fins i tot els humanistes més queixosos van quedar encantats (de les jonrades en general, no només del menjar). XDDDD

I bueno, si que ens hem divertit, ara em sento molt extranya d'haver tornat pq realment t'ho passaves bé en aquella dinàmica enriquidora i allunyada del teu "mundillo"...recomano a tothom que pugui anar-hi que s'apunti; és gratis i no es perd res..."Menos da una piedra"...Tampoc és que et solucionin la vida però t'ho passes bé, aprens 4 cèntims i reflexiones una mica. Lo pitjor: no vaig portar-me el bikini i hi havia una piscina de puta mare!!!! Argggggg....

www.doctorials.net

Ara sí que podreu....

Bé, em comentaven a la última reunió que els membres del blog podien escriure entrades però no modificar la "plantilla" (i per tant, no podien entrar links, per exemple).

He descobert el perquè: no us tenia marcats com a administradors! Però ara sí. Feu el favor de mirar d'introduir algun link o de veure la plantilla per mirar si realment ha funcionat i ja sou "poderosos". Jo per la meva part he introduït uns quants links més que espero que us diverteixin (compte de no mirar-los quan el jefe estigui a prop, sobretot el de "Sucedió en Beckelar"....

Per cert...Esteu convidats com a mebres del blog la Sílvia, la Clara i el Tomàs, però la invitació queda pendent d'acceptar...Això significa que segurament el mail d'invitació us ha passat per alt o s'ha perdut en la immensitat de les escombreries. No passa res, us tornaré a convidar, haureu de seguir les instruccions del mail que us arribi. Estigueu atents!

A ver, nenitos

Hola! He estat fent coses de les que em tocaven fer encara que sembli que no.

Primer he mirat a veure qui estava donat d'alta a la llista de distribució de correu. Només tres persones!
Per la gent que no va rebre (o va esborrar) el mail que vaig enviar, recordo que els que no estiguin donats d'alta han d'anar a la direcció
http://www.egrupos.net/grupo/frikisextraordinaris/alta
per donar-se d'alta (llavors jo els hi donaré permís i ja podran enviar mails amb una única direcció, frikisextraordinaris@egrupos.net ). Ja sabeu, qui falti...

I no només això sinó que he descobert una cosa superchupi del copón...
Si entreu amb les vostres dades a la pàgina (les que teniu per donar-se d'alta), http://www.egrupos.net/grupo/frikisextraordinaris,
teniu l'opció d'anar a "FICHEROS", i allà veureu que us podeu descarregar un parell de documents que he penjat i que tenia per aquí voltant a l'ordinador del depar (sense comentaris). Ja els esborraré per no malgastar l'espai, que no en tenim tant, però de moment ens serveix. Ja miraré la manera de tenir més espai per penjar coses. Jo crec que de moment i per anar tirant en tenim . Per què una altra opció seria crear un grup en msn.groups, en la qual cada persona té 3 megas d'espai per penjar fotos i documents a disposició de qui vulgui...

Però no us encanteu, per què m'agradaria saber si podeu baixar-vos les coses sense problema i penjar-les. Proveu de penjar alguna cosa, pq en teoria esteu autoritzats, per comprovar que realmente tothom de la llista té accés a la informació!. Si teniu algun problema, o simplement per dir que ja teniu les dades per fer el pastís, feu algun comentari al blog.

Jo continuaré investigant per veure com poder penjar les coses al blog sense donar tantes voltes, pq m'han comentat que es pot....I ja un aniré informant.
Visca!